(2010) | |
Nom original | (en) Michael Laurence Nyman |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 23 març 1944 (80 anys) Stratford (Anglaterra) |
Formació | Royal Academy of Music King's College de Londres George Monoux College |
Activitat | |
Ocupació | compositor, compositor de bandes sonores, artista d'estudi, pianista, musicòleg, crític musical |
Activitat | 1982 - |
Gènere | Òpera |
Instrument | Piano |
Segell discogràfic | Virgin Records |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
Lloc web | michaelnyman.com |
|
Michael Laurence Nyman (Londres, 23 de març de 1944)[1] és un compositor minimalista, pianista, llibretista, musicòleg, fotògraf i cineasta britànic. És sobretot conegut per les bandes sonores que va escriure durant la seva llarga col·laboració amb el cineasta britànic Peter Greenaway. La seva popularitat es va disparar després de compondre la banda sonora de la guardonada pel·lícula de Jane Campion El piano (1993), que no va ser nominada a l'Oscar tot i haver-ho estat per l'Acadèmia Britànica i per al Globus d'Or.
Considerat un dels compositors més innovadors i celebrats de la Gran Bretanya,[2] Nyman té una llarga trajectòria que avalen un centenar d'obres. Ha escrit òperes, quartets de corda i concerts orquestrals. També destaquen les seves col·laboracions amb el compositor Sir Harrison Birtwistle i el cantant Damon Albarn. Entre els seus èxits s'hi inclou l'òpera L'home que va confondre la seva dona amb un barret,[2] basada en el treball del neuròleg Oliver Sacks.
El 1976 va formar el seu propi conjunt, la Campiello Band (ara Michael Nyman Band, composta per 11 músics) i després de més de tres dècades, el grup continua sent un laboratori per al seu treball experimental de composició.[2] Moltes obres de cambra les ha compost per la seva banda amb la qual realitza sovint gires de concert.[3]
Nyman s'ha caracteritzat per ser un artista obert, amb sentit de l'humor i imaginació, que li ha permès connectar amb una gran audiència a tot el món.[4]